Com són i com viuen els virus?

Com hem comentat a l’anterior entrada, els virus són organismes microscòpics acel·lulars, però a tots ells, independentment de la seva forma, podem distingir tres parts (Figura 1):

·        Genoma: una única cadena, oberta o tancada, d’ADN o d'ARN que pot ser monocatenaria o bicatenaria.

·        Càpsida: coberta proteica que envolta el genoma víric. La seva funció és la de protegir el material genètic. El conjunt de càpsida i genoma víric es denomina nucleocàpsida.

·        Embolcall membranosa: envolta la nucleocàpsida i la seva funció és reconèixer la cèl·lula hoste i indueix la penetració del material genètic a aquesta cèl·lula mitjançant fagocitosi.

Figura 1. Estructura d'un virus, específicament, d'un bacteriòfag.

Com que els virus no necessiten energia per desenvolupar cap activitat ni matèria per créixer, també tenen absència de funcions de nutrició. Així mateix, tampoc tenen funcions de relació, ja que el contacte amb les cèl·lules hostes és totalment a l’atzar. En canvi, presenten interessants mecanismes que els permet reproduir-se dins de les cèl·lules hostes.

El cicle vital víric requereix una cèl·lula hoste d’on obtenir matèria i energia per sintetitzar nous àcids nucleics i capsòmers. En aquest cicle de multiplicació es poden distingir sis fases:

1.     Fixació o adsorció.

2.     Penetració.

3.     Replicació del genoma víric.

4.     Síntesi de capsòmers.

5.     Assemblatge dels nous virus.

6.     Lisis o alliberació.

Segons la fase número 6, és a dir, si hi ha lisis cel·lular o alliberació, podem distingir dos tipus de cicles vitals vírics: lític o lisogènic.

Per obtenir més informació sobre els cicles pots accedir al següent link i als següents vídeos:

• Cicles d'infecció d'un virus- Ministeri d'Educació

Vídeo: "El cicle lític d'un virus".

Vídeo: "El cicle lisogènic d'un virus".

Vídeo: "Diferències entre el cicle lític i el cicle lisogènic d'un virus".

Bibliografia consultada:

     Jimeno, A., Ballesteros, M., Ugedo, L., (2003), Biología, Madrid, España, Santillana.

     Madigan, M., Martinko, J., Parker, J., (2009), Brock, biología de los microorganismos, Southern Illinois University Carbondale, Pearson.

    Willey, J. M., (2008), Microbiología de Prescott, Harley y Klein, Madrid, España, McGraw-Hill-Interamericana.