Encara que, tal vegada, al sentir el
terme bacteri, la majoria de la gent pensa que són patògens i produeixen
malalties, és ben cert que la majoria d’aquests o són innocus pels éssers vius,
o són beneficiosos pels ecosistemes, o bé inclòs la seva activitat pot ser
profitosa per l’espècie humana.
En tan sols un gram de terra de cultiu
fèrtil pot haver més de dos billons de bacteris. Molts d’aquests (els bacteris nitrificants) són capaços de transformar nutrients inorgànics en altres dels
que s’aprofita la plata. Altres bacteris són descomponedors, pel que són
capaços d’incorporar nous nutrients minerals al substrat procedents de la
descomposició de la matèria orgànica animal i vegetal, reciclant d’aquesta
manera els limitats nutrients de la Terra. Els mamífers remugants, com la vaca
i l’ovella, són herbívors i poden aprofitar-se de la cel·lulosa de les herbes
que ingereixen només gràcies als bacteris, que degraden la cel·lulosa. Tots els
animals tenen en el tram final del seu tracte digestiu una immensa quantitat de
bacteris que s’alimenten de la matèria orgànica dels aliments indigeribles i
contribueixen a formar les femtes de l’animal. El coneixement de la fisiologia
microbiana ha permès, entre altres coses, millorar la producció vegetal i
aplicar una sèrie de tècniques industrials per a l’obtenció de diferents
substàncies o productes dels microorganismes que s’utilitzen en la industria
alimentària i en medicina. Així, els bacteris fermentadors són utilitzats per
fer iogurt, formatges, vinagre o begudes alcohòliques. Altres bacteris són
capaços de produir certes molècules, els antibiòtics, que s’utilitzen per lluitar
contra altres microorganismes patògens. Modernament, certes espècies
bacterianes són emprades a les depuradores d’aigües residuals, el que permet
alliberar a les aigües resultants de microorganismes patògens i convertir-les en
aptes pel reg de camps de cultiu.
Microflora o microbiota humana
![]() |
Figura 1. Bacteris beneficiosos. Font: https://mundo.sputniknews.com/infografia/20101020147768603/ |
Cal destacar la gran quantitat de
cèl·lules bacterianes que tenim a l’organisme (ésser humà), fins hi tot superen
el nombre de cèl·lules humanes. Des del moment del nostre naixement hi ha
bacteris que colonitzen zones específiques del nostre organisme com són: els
intestins, la pell, les cavitats gàstriques, la cavitat vaginal, etc. Aquests
microorganismes ens ajuden o ens proporcionen beneficis i que ens afavoreixen
la vida, perquè ajuden a la digestió, a mantenir el pH, a protegir-nos front a
infeccions per altres organismes... Aquest tipus de bacteris se’ls coneix amb
el nom de microflora o microbiota humana.
Bibliografia consultada:
Jimeno, A., Ballesteros, M., Ugedo, L., (2003), Biología, Madrid, España, Santillana.
Madigan, M., Martinko, J., Parker, J., (2009), Brock, biología de los microorganismos, Southern Illinois University Carbondale, Pearson.
Willey, J. M., (2008), Microbiología de Prescott, Harley y Klein, Madrid, España, McGraw-Hill-Interamericana.
Enciclopèdia.cat- Els bacteris
Enciclopèdia.cat- Els bacteris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada